Relat de la meva vida lingüística
Felicitats per la creació de les parelles lingüístiques! És una bona iniciativa. He entrat al vostre bloc i volia fer una petita contribució: el relat de la meva vida lingüística.
Jo vaig néixer a un país de Sud-amèrica. Quan era petita, només parlava en castellà.
La meva mare (catalana) i el meu pare (basc) van anar a viure en aquest país quan eren molt petits. Sempre parlaven en castellà amb els meus germans i amb mi, però ens van ensenyar moltes cançons en català i en èuscar.
A l’escola primària, també em van ensenyar algunes paraules en mapundungun, que és la llengua del maputxes (maputxe vol dir home de la terra).
Ja fa un temps que visc a Catalunya i gairebé sempre parlo en català. M’agrada molt parlar en català.
La meva família s’ha anat fent més gran, s’han incorporat persones que parlen francès, anglès i fins i tot amazic. Aquestes persones comencen a parlar català també.
Quan fem alguna trobada familiar, cada ú parla en la llengua que li és més fàcil, però us asseguro que tots ens entenem! I, a més a més, cada vegada aprenem coses noves!
Us animo perquè vosaltres també expliqueu la vostra vida lingüística. Gràcies
MARIA
